A la façana de l’ermita de Sant Simó podem trobar una llosa que recorda la data de la seva inauguració el 1611. Encara que la primera noticia que en tenim és del 1562, any en que els mataronins decideixen construir-la per a demanar a Déu ajuda i protecció, degut als atacs continus dels pirates contra els vaixells mar endins i les poblacions costaneres. La dedicaren a Sant Simó, que abans de seguir a Jesús pertenyia al moviment Zelota.

​

De moltes maneres Sant Simó havia ajudat els qui el pregaven i això troba el seu reflex en els ex-vots que, agraïts, els seus devots havien ofert al sant deixeble, durant les destrosses del 1936 en desapareixerien la majoria, resta encara però un d’ells esculpit en pedra situat com a llindar de la porta de la sagristia, amb data de 1691, representa la barca de Pere Silvestre que ondeja la bandera amb la creu, assetjada per dues altres naus que duen la mitja lluna a les seves banderes, apareix St. Simó sobre un núvol que espasa en ma, defensa la nau cristiana.

​

L’ex-vot més important era el vaixell anomenat La Coca, una maqueta de 1,20 mtrs. de llargària que servia per a la construcció de naus a les drassanes de Mataró al s. XV, és la miniatura naval més antiga d’Occident i actualment la trobem al Museu Marítim “Prins Hendrik” de Rotterdam, a l’ermita va instal·lar-se una rèplica idèntica l’any 1989, obra i donació del mataroní Joan Tresserras.

​

L’ermita, estimada pels pescadors, pels pagesos de Mata i els veïns de les cases del Callao i la Havana, depenia de Santa Maria que la servia pastoralment amb mossens d’aquella parròquia. El 7 d’abril de 1965, l’arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego, decreta l’erecció de l’ermita de St. Simó com a parròquia i Mn. Xavier Segura era nomenat primer ecònom amb funcions de rector.

​

El 1967 va ser nomenat segon rector Mn. Manuel Vilardell.

​

El 1971 el sustituí Mn. Josep Colomer, gran impulsor de l’activitat catequètica a l’ermita, creador de grups de matrimonis, que compartien la reflexió i la fe, impulsors de la vida cristiana de la comunitat creient, amb la creació d’un nou Consell Pastoral de la parròquia.

​

A partir de 1975 es realitzen diverses obres de restauració tant al temple com a la antiga casa dels ermitans, i per promoure les activitats dels grups de nens i joves, especialment a l’estiu, l’any 1976 es lloga la rectoria d’Isòvol a la Cerdanya. Diverses activitats socials i culturals s’ofereixen a l’Ermita durant aquests anys, a demés de la creació de la Comissió de festes del barri i el grup encarregat de la Tómbola de la festa de Sant Simó.

​

Del 1983 a l’actualitat l’ermita a tingut de rectors a Mn. Ignasi Marqués, Mn. Vicenç Mira, Mn. Josep J. Badia i l'actual Mn. Carles Ballbé i Sala (Litus).

​

El 1983, d’acord amb la Junta del Club Nàutic i la Confraria de Pescadors, és restaura a l’ermita la festa de St. Pere, amb l’ofrena del peix que després serà repartit als centres benèfics de Mataró. El 1984 el Grup D’Invàlids de Mataró (GIM) convoca una reunió a l’Ermita, que donarà pas a la participació de les parròquies a la peregrinació diocesana amb malalts a Lourdes. Darrerament s’ha iniciat l’ofrena de la pagesia amb motiu de la festa de Sant Galderic  al mes d’octubre; sense oblidar la processó de la Mare de Déu del Carme que a mitjans de juliol s’inicia a la platja del davant que porta el nom de l’Ermita.

​

La festa pròpia és el 28 d’octubre, diada en que hom pot provar i adquirir el “sabre de St. Simó” una popular peça de pastisseria de brioix i massapà amb forma d’espasa.

 

Darrerament ha sorgit el grup de geganters que duen, amb motiu de les festes del barri, El Paler i La Maria de Mata, dos gegants que podem trobar a l’ermita, i que son acompanyats per un grupet de capgrossos.

​

L’ermita rep sovint visites guiades de col·legis i centres culturals. També s’hi celebren trobades de jornades formatives per a parelles, i reunions de l’arxiprestat de Mataró.